Les trepitjades a l'arena, l'aigua esborra.

Anhels frustrats, desitjos confrontats, il·lusions que només el temps esborra... Eren el fil conductor d'aquella carta que ella molts d'anys després va trobar entre els seus arxius. Aquell document, anomenat cita, diu així:

M'agradaria construir amb tu un petit espai en el temps, una espècie de bombolla, simplement aquell petit espai que tu agafes de la teva vida, i jo agafo de la meva vida, i el posem en joc, igual que si agafessin una petita quantitat del nostre sou, i el donéssim a una ONG, o féssim un compte d'estalvis. Aquesta és l'única premissa que hi hauria.

Sense obligacions, sense normes, sense cap més disposició. Sense que una proposta sigui considerada una obligació, si no que pugui ser acceptada o rebutjada, i que hi hagui respecte i acceptació total pels espais personals d'un i l'altre i sobretot consideració pel temps que ens estem regalant.

M'agradaria que fossi'm un llibre en blanc, començar des de zero i que la química que hi ha entre nosaltres fos la tinta que utilitzàssim per escriure, que no l'aturéssim, sense cap mena de por, sense pudor, sense filtres, sense cap creença ens refreni, sense arrossegar vivències passades, amb la ignorància de 2 infants. Sense roba, sense maquillatge, sense res... només obrir les ales i començar a volar. Que les nostres essències es mantinguessin intactes, i que les empleassim per comunicar els nostres límits, les nostres pors i les nostres necessitats... Vull veure't volar lliure com sempre, però dins aquest espai de temps volessis devora jo.

M'encantaria conèixer-te millor, compartir coses simples amb tu, palpar la teva decisió, la teva valentia, i tu que sentis la meva.

Vull seduir-te i assaborir-te molt a poc a poc, lentament, sense pressa...però sense pausa.

M'agrada que em sedueixis com només tu saps fer.

Voldria que fossi'm una fantasia eròtica un per l'altre i que la química que hi ha entre nosaltres fes que revisquéssim aquell somni que potser mai hem pogut esborrar.

Cita, és una nota mai entregada, ... una història unidireccional, a on la paraula amor tal com l'entenem era insuficient per escriure-la.